5. La reproducció de la patata

Reproducció: Les patates tenen reproducció asexual. Utilitzen les mitoespores (espores produïdes per  la mitosis), que són estructures de propagació. Així doncs la reproducció d'aquesta planta es pot fer per mitjà de llavors,  tot i que es sol fer per la plantació del mateix tubercle. 
Les patates, comprenen  de trossos de tija subterranis, rics en material nutritiu, que solen tenir forma més o menys esfèrica. Els "bonys" que es formen a la seva superfície són els que, quan es fa una plantació d'aquests tubercles, donen lloc a noves plantes. Col·loquialment s'anomenen “grills”.

Casos semblants: Podem trobar mitoespores en alguns fongs i llavors en la majoria de plantes. Els moniatos també es poden reproduir plantant el tubercle i creixen d'una manera semblant a les patates.

Avantatges i inconvenients: Els principal avantatge es el fet de que es pugui reproduir de dues maneres diferents pro tot i això plantar-les en llavor no sol funcionar, ja que necessita unes condicions concretes. Però plantar el tubercle funciona la majoria de vegades perquè pot créixer quasi en qualsevol situació.

Curiositats: Es calcula que uns 195.000 Km²  estan dedicats al conreu de la patata.

Va ser el primer vegetal cultivat a l'espai, al 1995. Va ser exportada a Espanya des d'Amèrica del Sud al 1570 com a curiositat botànica.

4. La patata

Característiques generals:  Tenen la fulla composta i lanceolada i tres tipus de tija: l'aèria (surt del tubercle i es pot alçar fins a 1m de la superficie), el rizoma (són subterranis, surten de la base de la tija aèria i al seu extrem es formen els tubercles), el tubercle (surten de l'extrem dels rizomes i s'hi amagatzemen els nutrients).

Hàbitat: Són originaries de Sudamèrica i van ser exportades a Europa pels conqueridors espanyols i avui en dia és pot trobar arreu del món.

Alimentació: La patata respon molt bé a les aportacions orgànicas, per tant adobar amb fems el sòl on s'han de cultivar beneficia el desembolupament del tubèrcle. 
El nitrogen, el pentaoxid de difosfor (P₂O₅),l'òxid de potasi (K₂O), l'ácid fosfóric, el potasi, el magnesi, el sofre i la calç afaboreixen creixement de la patata. Per tant, per cultivar aquest tubercle es solen utilitzar superfosfats, sulfats, etc.

3. La reproducció cel·lular

Interfase: La cel·lula augmenta de tamany, es repliquen els cromosomes i despres es repliquen els centriolas.

Profase: Els cromosomes es condensen i desapareix el nucli. Els centriolas es desplaen a bandes oposades de la cel·lula i es forma una xarxa de fibres de fus.

Prometafase: Desapareixen les membranes intracel·lulars.

Metafase: Les fibres de fus s'uneixen als cromosomes pels cinetocors.

Anafase: Les fibres de fus s'escurçen i això fa que els cromosoma homòlogs es separin cap a pols oposats. Els pols es separen.

Telofase: Es tora a formar la membrana nuclear i els cromosomes es dispersen. Les fibres de fus es disolen i la cel·lula es divideix en dos.

2. La reproducció

La reproducció és la funció per la qual els individus progenitors donen lloc als descendents, nous individus que són semblants a ells.

N'hi ha dos tipus:

• Reproducció asexual: involucra un sol progenitor i a partir d'aquest es formen nous individus idèntics a ell.
• Reproducció sexual: involucra dos individus a partir dels quals es forma un individu amb característiques dels dos.

Aquest procés garanteix la supervivència de les especies, ja que es estrictament que aquestes reemplacin els individus i n'augmentin el nombre.

El cicle biològic o vital  és el conjunt d'etapes per les quals passa un organisme durant la seva vida. Generalment comprèn de tres etapes:

• Reproducció: Gametogènesi: els organismes progenitors produeixen les gàmetes (cèl·lules reproductores). Fecundació: unió d'un gàmeta masculí i un gàmeta femení per donar lloc al zigot (una nova cèl·lula).
• Desenvolupament embrionari: El zigot dona lloc a un individu complet (amb les característiques dels progenitors) a partir de divisions cel·lulars.
• Creixement: Increment de la mida corporal i maduració de l'organisme fins que assoleix la mida i les característiques dels adults. Éssers unicel·lulars: augment del volum cel·lular. Éssers pluricel·lulars: augment del nombre de cèl·lules.

1. Presentació

Hola, sóm la Marina i l'Aina, unes alumnes de 2n d'ESO de la Salle de Berga, juguem a bàsquet i som molt fans de la lectura i la música.

Hem creat aquest blog per a fer un projecte de naturals i hi podreu trobar molta informació sobre la reproducció dels éssers vius. Ens fa molta il·lusió fer aquest projecte perquè creiem que es una cosa força diferent del que fem normalment i una manera d'introduir les noves tecnologies a les classes. Esperem que ens ajudi a aprendre coses noves de manera més didàctica i divertida.